A trenc d'alba
Vaig sortir al carrer després d'un concert,
era fosc, negra obscuritat,
cap llum en el carrer, cap estrella al cel.
Uns quants grills cantaven per mi:
Negra nit... La foscor del cel amaga sentiments
Negra nit...
A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats,
esperaven veure com sortia el sol damunt la mar
prometent-se amor.
Vaig mirar cap al cel, tot era negror
però als seus cors tot era passió.
Enfilaven avall, vers la sorra blanca,
i l'oreig els bressava els cabells.
Negra nit... La foscor del cel murmurava sentiments
Negra nit...
A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats,
esperaven veure com sortia el sol damunt la mar
prometent-se amor.
Dos joves enamorats abraçats per veure el sol damunt la mar.
Autor(es): Quim Mandado
