Autocompassió moderna

Rosa-Luxemburg

Aquest és l'últim vers que escric per tu,
després, saltaré per la finestra.
Calent creuré en el cel o l'infern
potser desitjaré que existeixin
després vindràs al meu enterrament
plorant confessaràs que m'estimaves
després ja podran passar cent anys
que tu segur que encara em recordes
llàstima que jo no hi seré
no ens podrem mirar a la cara
no em podràs dir que m'enyores
mai més
tu m'has aixafat
tu m'has creat
m'has fet ser un record per ser ingnorat
tu m'has destrossat
tu m'has creat
Ets la meva ferida talismà
des d'allà et veure plorar
entendràs quanta raó tenia
o potser serà
un cop sec o un silenci negre
res.