Autòmat

Ós bru

Una densa violència, que li emanen les paraules.
Voràgine elèctrica, dictada amb supèrbia.
Què és aquesta mànega que es filtra a les orelles?
S’escampa a la retina, fent-me invident.
És una boira espessa de petits ecosistemes,
que infecten les sinapsis de nervis i neurones.
Corrupció al sistema límbic dins d’un cercle viciós,
que condiciona i perpetua la meva submissió.

Empatia modulada a la carta. Quin personatge!
Sóc autòmat o una andròmina?
Una màquina automàtica
que dispensa, insensible, els recursos que exigeixes.

I si un any el retard de l’hivern propicia un clima sec,
faré ús dels antibiòtics. Banyaré els ulls en col·liris.
I llavors entendré què he estat fent,
resignant-me de tants mals,
tancant amb pany i forrellat tants temes tabús.
I la boira ja s’ha dissipat
i es sublimen els records d’aquella vida agra
que avançava pengim-penjam, pengim-penjam...

L’empatia es modulava a la carta. Quin personatge!
Sóc autòmat o una andròmina?
I aquell dia, indomable, vaig rebel·lar-me
contra les lleis de la robòtica.