Avel·lina
La vaig conèixer a Prada
un any a la Universitat d'Estiu.
Ens vam fer forts a una cambra
només va ser aquella nit.
No em va donar cap adreça,
és el que té la clandestinitat.
"Ens trobarem celebrant la victòria",
deia una nota que em va deixar.
Sol a la pista del Liceu Renouvier
amb un pam de nas vaig quedar-me
però vaig jurar lliurar-li amor sincer
i nocions de química aplicada.
Vaig anar a Berga per Patum
per si entre foc i fum
sota un barret veia la seva cara.
Per buscar entre l'enrenou
l'ombra d'un quatre de nou
m'arrecerava a totes les diades.
A bord del meu dos cavalls
i seguint els seus estralls
vaig recórrer el país al seu darrere.
Rere seu vaig anar deixant
de Figueres a Alacant
tots els càmpings, oidà, sense estanquera.
Avel·lina, clandestina.
Sols el teu nom de guerra em vas deixar com a record.
Avel·lina, clandestina.
I una nit memorable a la Catalunya Nord.
Avel·lina, clandestina.
Potser a la teva colla us podria ser de profit.
Avel·lina, clandestina.
Somiant en el gran dia, somiant en cada nit.
A Ciutadella per Sant Joan
buscant-la em vaig anar cardant
gotets de gin com un pocavergonya.
A Alcoi havia anat abans,
eren Moros i Cristians,
no la hi vaig veure, però ho vaig passar de conya.
La broma em va costar un ou,
vaig deixar-m'hi tot el sou
al peatge i a la gasolinera.
Rere seu vaig anar deixant
de Figueres a Alacant
tots els càmpings, oidà, sense estanquera.
Vaig fer, si no estic confós,
més de mil festes majors
brindant per ella a totes les cantines
i empès pels meus instints
vaig recórrer tants camins
com les xiruques del mestre Coromines.
No trobar-la no era pas
símptoma del meu fracàs,
al contrari: m'atiava la fal·lera.
Rere seu vaig anar deixant
de Figueres a Alacant
tots els càmpings, oidà, sense estanquera.
