Cels trencats
Riure!
Tenia tanta llum en el seu riure!
Viure!
Volia tot el món per a ésser lliure!
Era
la força en cada brot de primavera
que es dóna a la vida.
Era
un cel com un vidre clar que es trencà.
Tots els cels trencats s'endú el firaire.
Trossos n'han quedat per al meu aire.
Oh!, mai, mai no s'apaga
la llum d'una hora blava,
ni el so d'una rialla
que viu dintre meu!
Riure!
S'omplien les muntanyes del seu riure!
Viure!
Tenia a flor de pell el goig de viure!
Era
la sal del meu menjar i el vi que alegra
i els ulls il·lumina.
Era
un cel com un vidre clar
que es trencà.
Riure!
Recordo les campanes del seu riure!
Viure!
Prenia amb els meus braços el seu viure!
Era
la veu, la llum i el joc de la riera
que salta i que dringa.
Era
un cel com un vidre clar
que es trencà.
Autor(es): Josep Maria Andreu, Lluís Llach
