Avui és demà

Josep Thió

Als carrers no ha sortit el Sol.
Una cosa et fa sentir viu...
Maleït despertador!

Obres els ulls; mires al teu voltant
esperant que algú hagi canviat...
Tot segueix igual que ahir i que demà.

Mentre et despertes i et vas vestint,
poc a poc oblides que no ets feliç.
La rutina et mata; vols complir els teus somnis!

Vas esperant que demà serà un altre;
que tot allò que vols arribarà.
Potser hi ha algú a prop teu esperant-te...
Vols parar la roda i sortir d'aquí.
Van passant els dies...
i avui, avui és demà.

El cotxe, el soroll i el fum;
la gent que et mira amb cara de cul...
No vols viure enmig d'això.

Tu sempre deies que eres diferent
però et trobes, com tots, jugant al mateix joc
on tothom oblida i ja ningú somia.

Res està perdut si encara n'ets conscient.
Has de tenir somnis per seguir vivint...

Als carrers no ha sortit el Sol.
Hi ha una cosa que et fa sentir viu...
Per poder riure també cal aprendre a plorar.

Vas esperant que demà serà un altre;
que tot allò que vols arribarà.
Potser hi ha algú a prop teu esperant-te...
Vols parar la roda i sortir d'aquí!

Somies despert que demà serà un altre;
que tot allò que vols arribarà.
Potser hi ha algú a prop teu que ja marxa...
Res està perdut si encara n'ets conscient,
perquè avui és demà; i encara queden dies...

Avui és demà...