Bala perduda
Deixa’m saber
Que el camí als nostres peus no s’acaba,
Quan escapes de la terra que estimaves
I a sobre ens cau el cel
I maleeixo la bandera
Que duu la guerra i no em deixa
Viure’t com si fossis l’últim dia
De la meva vida
Perquè quan fugim perdem la por,
Perquè mai fugim, ens fem més forts...
Que ploguin paraules,
I no les bales
Però si dispares, sigues bala perduda;
Que jo et seguiré,
Buscaré l’estela del teu record,
Bala perduda.
Quan les volves de primavera
Siguin arma a la guerra
Que lliuraré per no lluitar,
Per creuar mig continent.I lligat a sis cordes,
Trinxaré trinxeres,
Creuaré fronteres,
Seré company del vent,
Sense govern i sense fusell.
Junts farem el foc,
A cada corba del teu cos
I mirant a la Lluna, quan banyi aventures,
Serem els amos de tot i res.
