Barraques
Les barraques escopeixen la misèria,
amb la llibertat pintada a la pared.
La Perona corre fins el mar,
amb la canalla dibuixant camps verds.
La ciutat tanca els ulls,
a les reixes sense asfaltar.
Delinqüència per viure,
enmig d'un forat de rajoles.
la navalla és el mirall que pentina,
una cursa que atrapa a la vida.
Crema la fusta d'un moble vell,
el calaix de les fruites amargues.
Anàrquics edificis de cartró,
desobeïxen l'urbanisme.
La migranya social,
és una ombra sota el fanalet.
Les cortines de fum,
són dreceres d'un temps.
Camí de pobresa feliç,
s'esvaeix sota les palmeres.
La cara neta l'esborra,
dissimulant un minso record.
El pont del treball mira al futur,
i amb tristesa deixa escapar els trens.
Autor(es): Albert Marquès
