Lo Gitano Blanc

Barrumbarap


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Té la mirada de picardia
lo somriure d’esmolet.
Una arrugueta perdona vides
a la barbeta i té un clotet.
Porta patilla de mitja galta
i té un aire de distret.
La seua cara de lluna plena sempre respira ganes de viure.
Viure la vida, viure la nit,
i dorm al ras quan no té llit.

Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol,
camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer

Es menja el món al caminar,
lo seu posat és de fatxenda.
Així s’excusa de la innocència,
que guarda al pit com una essència.
No li cal res per ser feliç,
parla el castís de la Ribera.
Se sap les dites dels antics,
ell sempre diu en primavera.
Te vendrà el cel i una somera.

Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol,
camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer

I una panxeta de saginero,
lo seu culet és de torero.
Li fa patxoca portar un anell,
que sembla d’or però no ho és.
Te vendrà Flix te vendrà Asco,
un matalàs i un carretó.
Perdrà la vida si convé,
per un amic que li cau bé.

Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol,
camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer

Te vendrà el món per una noia,
balla descalça, balla nueta.
Al voltant la foguereta,
com una serp barrumbejant,
barrumbarap..., txeic!, barrumbarap,
i així se li va apropant.
Los pantalons pengim pengom,
té les butxaques foradades.
Mai no porta calçotets,
per si s'escau algun polvet,
i si convé sortir per cames,
si van maldades, si van maldades, barrumbejant...

Porta barret de gitano, sabates lluents de xarol, camisa tacada de quadros, i a la boca un brotet de romer.