Batik
Vas venir amb el març, com la primavera
a un país malalt, de dictadura i repressió
psicodèlia i blues, ioga i fum per viatjar amb la ment
i vas fer dinou anys, eren els setanta
volies anar al Nepal, a Java i Sumatra
però el teu fill arriba somrient, Formentera us dóna casa i vent
amb el blanc, pinta'm un matí que va naixent
i amb la resta de colors, fes un camp immens tot ple de flors
fes el mar del blau més viu de tots
deixa el negre per quan no estem junts
La vida et va fer mal, però tu sempre deies:
"l'amor és el que val, què més necessites?
viu feliç i estima els teus germans, i no baixis mai dels arbres, viu jugant"
amb el blanc, esquitxa aquesta nit d'estels ardents
i amb la resta de colors, pinta'm d'una en una les tristors
que el mar s'ha tornat d'un gris molt fosc
i ara el negre ens omple poc a poc
Tu en feies Batik dels nostres somnis
i es tenyien de colors les nostres nits
i amb aquests colors encara vaig pel món i vull entendre
perquè sempre els bons ens deixen massa aviat?
Un tresor al fons del mar
Un poema estripat
Nit de lluna ennuvolat
Un Batik inacabat
Autor(es): Pol Cruells Raurich
