Batzegades

Josep Romeu

Has sentit les batzegades
dels batecs de la remor,
s'han donat les condicions
perquè esclatés sense por
i n'ha sorgit una cançó.

Parlo d'una veu que mai s'atura
davant dels qui tot ho volen mut
i és sense límits que porta idees,
viatjant i saltant murs,
de l'oest a l'est i del nord al sud.

Canto als qui mai no tenen veu
i als que es senten enganyats
per un grup de tirans, a aquesta terra
i al seu futur, a la lluna blanca
i per el verb aprendre, per mi i per tu.

Hem fet els nostres primers passos
per camins poc trepitjats
i no en va hem comprovat que tocar el fons
i continuar també és part del nostre pas.

Hem traçat cercles
que s'abracen entre línies d'amistat,
hem subratllat les parts comunes
que prometen un futur de la figura que ha nascut.

Ooh Potser aquesta no és la cançó.
Ooh Però fa temps que et devia una confessió.
No he cantat pels lladres del pensament
i l'amor, no duc esquemes a seguir,
l'únic a qui he de demostrar tot el què sóc és a mi.

Canto als qui mai no tenen veu
i als que es senten enganyats
per un grup de tirans, a aquesta terra
i al seu futur, a la lluna blanca
i per el verb aprendre, per mi i per tu.