Blau sang, vermell cel
i l’avarícia ja fa molt que et contempla
compres abrics i t'arranques la pell
sempre has triat el camí fàcil i amb tornada
res com estar a casa
quan el sol diu adéu.
i que la calma et blanquegi la consciència
i que la pauta et mantingui amb els demés
el teu silenci, la millor de les jugades
i a la taula tots som cartes
però les barallen ells
i als matins, el cafè, negre
saludant, els veïns, blancs
i els teus peus ben lligats
a unes putes cadenes eternes
que et forja el benestar
que de merda en fa ideals
potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares
respirem l'aire viciat d'aquesta cel·la
que ens protegeix d'enemics que enyorem
les guillotines fa molt que estan rovellades
però els ocells no tenen ales
ni esmolen els seus becs
i als matins, surten brots, tendres
i la nit, són muntanyes de cendra
només vull que t'aixequis i miris què hi ha a la finestra
i em facis un poema
que res et rimi en merda
potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares
vull que el sol desfaci el gel
que l'espurna esclati
i la sang d'un món tan cruel
sigui el gran naufragi
