Boira

Pere Vilanova

El vent t'acull quan tornes a casa, el passat és tan fosc i emboirat,
El desembre gelat estén les seves ales, deixes de ser com abans,

Escrius els meus somnis, batecs sobre els boscos, et rodegen les meves mans,
El llençol de la lluna s'esquinça i plouen fletxes amb càlides veus solars

Sóc aquí, lluny de mi, recollint silencis que mai s'esdevindran,
Des de la fi dels meus versos fins allà on comences renéixer,

I et pren la dansa del vent
I s'ha anat cremant la llum,
Orfes som tu i jo, orfes som tu i jo.