Bolero de l'estel
Estel que surts de matinada
quan va arribant la claror,
me dus records de l'estimada,
records d'amor.
Me dus records de l'estimada
que fan arribar la claror.
Llueix calent, Sol del migdia,
allunya el fred del meu cor,
qui, amunt i avall, com la falzia
fa en el seu vol;
a cops va lent, altres fa via,
i altres va estibat de por.
Dins la claror de l'horabaixa,
mirant com es pon el Sol,
el cel sencer pareix que esclata
a davant jo.
I el meu coret pel mig se xapa
perquè avui ja no ets amb jo.
Autor(es): Joan Miquel Tramullas