Bolero de sa font
L'aigua brolla per tes venes
saba fresca del remor.
De l'enamorat el cor
que et mormora trist ses tristes penes.
I amb l'amor que suau alenes
tu fas tornar l'ànima en flor.
Tu t'aixeques eixerida
enmig d'aquella placeta.
Són tes gotes rialleta
que endolceix amb gust la nostra vida.
Ai! Dolça cures la ferida
tot fent servir de plor una veta.
Deis-me font amb ta saviesa,
quan aquella nit tan clara,
la veu de ma enamorada
mon cor va fer hereu d'una promesa.
I com pot ser tanta tendresa?
Com s'acarona una fada?
Ha arribat l'hora ja de partir
quan la música ja va acabant.
Me'n duc la cançó que al teu voltant
m'ha fet volar feliç fora de mi.
I bona nit, si em pots sentir,
que en "so" dormir, vaig somiant.
Autor(es): Miquel Rigo
