Bri de palla
Una història vull cantar, però no sé què explicar
i rumio i penso ho haig de trobar, i rumio i penso m'està matant.
Una taula, una llibreta, un ordenador
tinc de tot, una cervesa, res pot ser millor
començo a donar-hi voltes sense inspiració
i aleshores me n'adono com em sento jo.
Com un bri de palla enmig d'un munt d'agulles.
Podria cantar a la vida
Podria cantar a l'amor
Podria cantar als polítics
o a la religió
puc parlar de grans batalles
puc parlar del món
puc parlar de les balenes
puc parlar d'un sou.
No esperis gaire, res surt a la primera
i si et rendeixes mai no podràs tornar enrere
no esperis al destí fes-ho a la teva manera
i així tot fent camí no trobaràs cap frontera.
Quatre frases he lligat però no em sento realitzat.
Com l'ovella blanca enmig d'ovelles negres.
Mentre escric aquestes línies soles van vinguent
me n'adono que per dintre em fan sentir diferent
són les coses de la vida on estic visquent
són aquelles quatre coses que faig malament
jo no tinc pas un bon cotxe tampoc sóc creient
la cartera foradada i sempre porto la contrària.
No esperis gaire, res surt a la primera
i si et rendeixes mai no podràs tornar enrere
no esperis al destí fes-ho a la teva manera
i així tot fent camí no trobaràs cap frontera.
Autor(es): Deskarats
