Bronca
Ja fot anys que avisem i passàveu de nosaltres
i ara vinga a plorar perquè us han tret el xumet
No hi ha bons ni dolents, sou tots una sola plaga
Rosegant el cadàver del que un dia va ser Déu
Seuré aquí i miraré com us n’aneu a la merda
i a brindar perquè la merda no us deixi sortir
No vull el vostre micròfon jo tinc veu sense vosaltres
que després de tants anys us heu recordat de mi
Ens dèieu radicals, però se us ha acabat la droga
Us heu fotut un ostiot que casi no l’expliqueu
No hi veieu més enllà de la vostra puta cara
Mai sabreu la veritat si enlloc de raó teniu fe
No sabeu què voleu ni tampoc com ‘conseguir-ho
Esclaus parlant de drets i un món que mai heu entès
No tinc por de morir ni tampoc raó per fer-ho
Lluitar per qui t’ha odiat... no flipeu
Déu ha mort, i ara què?! Esteu buscant substituir-lo
perquè us guiï a trobar un paradís que mai tindreu
Molt cridar, molt bramar, molt cagar-vos en el Papa
Què us creieu? Sou iguals que els bufons del seu palau
No heu entès, no heu après! Però sempre us quedarà creure
que ja no us queda res, res més que anar-vos morint
Hi ha un retorn que és etern i us atrapa i esclavitza
sortiu d’aquest forat i llavors ens trobarem
