Buscant...
Des del cim del turó, que reflecteix la por de la submissió,
de totes elles ordenades, resseguint el formiguer,
en aquesta societat ofegada sense ni una gota de dolçor.
I és per això que l'abandono caminant intensament,
vull quatre molles per viure, per viure amb regust de cirerer,
en aquesta societat ofegada sense ni una gota de dolçor.
Perquè sóc una formiga que s'escola entre les venes,
per trobar allò tant dolç que tothom em comenta.
Treballant fins la vesprada satisfent la set de vida, oculta en la mirada.
Descobrint un sí d'un no, avançant entre herbes i matolls.
El viatge quilomètric que em durà fins no sé on,
ple de vida aquests darrer, m'embriaga d'emoció.
Volo sense ales, sense somnis només tinc present un mot.
"I la nit gèlida emboirada,
petrificant les gotes d'aigua
en aquest cau fastigós."
Perquè sóc una formiga que s'escola entre les venes
per trobar allò tant dolç que tothom em comenta.
Treballant fins la vesprada satisfent la set de vida, oculta en la mirada.
descobrint un Sí d'un No, avançant entre herbes i matolls.
Perquè sóc una formiga que s'escola entre les venes
per trobar allò tant dolç que tothom em comenta.
Treballant fins la vesprada satisfent la set de vida, oculta en la mirada.
descobrint un sí d'un no, avançant entre herbes i matolls.
