Caixa de pedra
Miro amunt, i vaig caient. Però es el meu pes, que em va oprimint.
És així com serà, una pedra m'esclafarà.
Realment no es així, perque fa temps, que vaig morint.
Tinc raons, molt reals, que el meu temps, s'esta acabant.
No m'ajuden. Vull marxar. L'estic esperant. M'esclafarà.
No hi ha futur. Tot es així. Perque seguir. Em vull morir.
Els ulls oberts. Vaig consumint. Ser o no ser. Moro per dins.
Tocat de mort, sento l'horror. Pensant el què, el com, el quan.
