Caiguda lliure
Despertes lluny d'aquí
Sense poder sentir
No podràs caminar
ningú et vindrà a salvar
la terra se't separarà
Quants cops no faràs mal
i els plors no mullaran
les galtes d'un infant
trist i desconsolat
que corre per jugar al sorral
Paraules, paraules, paraules
que no diuen res
mirades, mirades, mirades
que no veuen més
Petons llençats al buit
carícies que no toquen a la pell
i els teus llavis ben secs, dibuixos blancs i freds,
somnis morts que no han trobat més ulls oberts.
Fins quan podràs complir
sense poder mentir
la força et fallarà
no et podràs aixecar
qui et trobi no et recollirà
Promeses, promeses,
promeses que cauen avall
Espelmes, espelmes, espelmes
que no s'han encès
tresors mai enterrats
secrets obscurs que no són d'interès
i els caps mig enfonsats, una cuirassa amb fang,
muntanyes i cims que no s'escalaran
Autor(es): Màrius Montmany
