Calipso

Elies

Ara Ulisses
sotmès a l'amor de la deessa amagada
que el vol fer immortal,
mira trist cap a ponent
i pensa en la seua illa inassolible.

Una llàgrima roda per la seua galta,
és la nostàlgia,
el dolor del navegant
perdut enmig de la mar.

Els déus se n'adonen
i demanen a Calipso,
has de deixar-lo marxar,
Ulisses no pot romandre més temps amagat
ara que el sol tremolant
comença a envermellir.

Amb quatre fustes li ajuda
a construir un rai
i després d'una nit de lluna plena i mar d'argent
l'empeny cap a ponent.

La deessa mira partir a l'heroi
que ha renunciat a la immortalitat