Camí de Gandia
Mirant al passat, tot sembla tan lluny
El temps t’ha canviat, ja no ets aquell tu
Davant del mirall un vell conegut
Només van quedant records entre el fum
De mires estretes i ben ple d’orgull
Les coses mal fetes per deixar-se dur
Llepar les gotetes de cada minut
Tocar la guitarra en un grup
Era temps d’aprendre i de buscar
De sentir-se lliure, de mirar i escoltar
Per camins de pedres i forats
I viure el destí que un va buscant
I tot era nou, tot era lluent
L’amor era foc, difícil i coent
I no en tenia prou amb cada escarment
Servia de poc voler ser valent
El més important eren els amics
Ens féiem costat, estàvem allí
Rient i parlant se’ns feia de nit
Cantant i somniant venia el matí
Era temps de riure i no pensar
De sentir-se lliure, de parlar i parlar
Córrer la muntanya i més enllà
I viure de nit fugint del demà
El temps fa camí i passen els anys
Tots fan un destí, ja res és igual
El dia de hui prepara el demà
Sembrar i collir i llaurar
Però hi ha un lloc al qual he tornat
I no sé si és sort o és casualitat
Allà on ix el sol, la brisa del mar
Em brinda repòs i m’ompli de pau
Ara és temps de viure i estimar
De sentir-se lliure, de parlar i escoltar
Travessar la serra fins al mar
I viure el matí cuidant del demà
Autor(es): Anselmo Martí Jover