Caminants de la lluna

Albert Solà

Em mires, et miro ens girem i veiem l'horitzó davant nostre, i després em preguntes quina és la solució per deixar enrere tota la confusió que sempre roman dins teu i que no dorm mai, protegeix els teus somnis, no ploris, i seguirem somiant.
Perquè som els caminants de la lluna, vàrem seguir camins diferents, partidaris de recordar els bons moments, viscuts sense pena ni glòria que varen passar ja fa molt de temps, perduts entre mirades d'adolescents.
Quan ens tornarem a veure, quan tornarem a conversar de les converses dels altres que no eren de fiar. Quan vindràs a demanar-me ajuda i jo et donaré un cop de mà, mostrant-te l'amistat que sempre ens quedarà. Però això no ho sap ningú i ningú ho sabrà, fins la nit en que ens retrobem, ens mirem, diguem i cridem que ja som grans.
Som grans caminants de la lluna, vàrem seguir camins diferents, partidaris de recordar els bons moments, viscuts sense pena ni glòria que varen passar ja fa molt de temps, perduts entre mirades d'adolescents.
I potser soc el dolent, el culpable de un destí desconegut. I potser m'he equivocat i he jugat amb la inconsciència sense saber que som els caminants, som els caminants…