Camisa hortera
Tinc una camisa hortera
que viu al fons de l’armari,
és de color groc canari
i estampat carrincloneta.
Jo no sé quin coi de dia
me la vaig veure escaienta,
devia ‘nar ben valenta
per comprar tal tonteria.
I quan obres l’armari tot buscant
una peça que sigui ideal,
pel dia que t’has ‘nat imaginant
i et faci sentir especial.
I mira que anys feia
que no li feia cas,
però sempre hi ha un dia
en que l’encertaràs
posant-te una camisa
sortida del desguàs
i amb molt orgull lluir-la i dir....:
Jo tinc,
tinc una camisa hortera
perquè hortera sóc de mena.
Tinc una camisa hortera
i encara sembla d’estrena.
La que tinc més patxanguera
extremadament guerrera,
i no hi ha millor camisa
per ‘nar un concert de Morena.
M’ha quedat un pèl estreta
ja es veu que no faig dieta,
per aquí al costat m’apreta
i el botó em fa la punyeta.
Això té algún avantatge,
em fa una bona pitrera,
però s’ha de ser salvatge
de tons fer aquesta barreja.
