Campanes de llibertat
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Per escales de clares
passes no caminades
ve la meva esperança
feta de lliures ales.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Deixaré enrere l'aire
que ofegava la parla,
i els palaus d'aparences
i els tresors sense cara.
Tancaré portalades
de mentides esclaves.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Sortiré de la casa
de la por més germana.
Sortiré de l'espasme
on encara habitaven
ombres quasi com ànimes
atrapades en càntirs.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
I diré amb la veu alta,
ja d'ésser nou, la idea
que tothom escampava:
vull un cor amb vosaltres,
amb vosaltres la pàtria
renaixent, lliberada.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Autor(es): Jordi Bilbeny,Albert Maunou
