Cançó 36

Jordi Montañez

No, no ploraré per tu,
no perdré ni un trist segon mai més.
Guanyo, ja sento el futur,
el plany no té cabuda en els nous temps.

Obro els ulls i aixeco el puny
però em caldrà oblidar-te, en sóc conscient.
Marxin els teus records ben lluny,
adéu també les pors d'adolescent.

Que no tinc pas edat per esperar
i els anys pugen feixucs al caminar.
Que no, no tornis mai a mi,
no et pensaré ni et portaré per dins,
que moris i t'ofeguis en l'oblit,
que fugis i t'engoleixi la nit.

No, no plorarem per tu,
no malgastarem aquest present.
Adéu i marxa sense rumb,
desapareix, que se t'emporti el vent.

Fàcil, que fins i tot espanta,
buidar-nos per deconstruir el cos.
Força, que arreli l'esperança,
que ens creixi la llavor de l'ésser nou.

Que no tenim més temps per esperar
i els anys pugen feixucs al caminar.
Que no, no tornis mai aquí,
no et pensarem ni et portarem per dins,
que moris i t'ofeguis en l'oblit,
que fugis, que cremis,
que nedis en verí.
Que et perdis, que bullis,
que et fonguis en la nit
però no, no tornis mai a mi,
no et pensaré ni et portaré per dins,
que moris i t'ofeguis en l'oblit,
que fugis i t'engoleixi la nit.