Cançó a Raquel

Jordi Moltó

Si hi ha més d'un temps
tu has tornat de l'altre,
amb el canvi de llum
amb el primer grogueig dels arbres.
I des de llavors
a cada nit de lluna romanc
en delit de no enyorar-te
seguint el fil d'un sentiment.
Et conec d'una plaça de barri
del vol d'un pinsà pintat amb llum
d'un bonic migdia.
I et conec d'un mot en el silenci
d'un gest subtil, d'uns ulls de sempre
d'un net somrís, d'una càlida veu.
Si es viu més d'un temps
de l'altre vens serena i lleu,
com el buf d'un pensament
portat a coll de l'esperança.
Que ja no demano res,
i quan és tan poc el que hom vol
que és només l'olor del temps
i de la pols que s'esbufega d'un mirall.
Reconec la teva pell de revetlla
matisada en mil tons de nit
sota la joia dels meus ulls.
I et conec perquè el que sents
ho has portat de l'altre temps,
d'aquell temps en que vaig trobar-te.
De tot això, amor
deu fer molts anys,
però esdevé sempre present
com imatges d'aquell somni etern
que el teu bell rostre em porta.
Que ja no demano més
que veure el negre caient
d'un blé del teu cabell
que s'esmuny del seu lligam.
Reconec els teus llavis de nina
repujats en vermell de rosa
sota la màgia de l'amor.
I et conec perquè el que sents
ho has portat de l'altre temps,
d'aquell temps en que vaig trobar-te.