Cançó de bella esperança
La nit vindrà,
i te n'anirás lluny de mi,
seràs el clam de l’alba que no vol fugir.
I tot serà, com un vent qu’ens ompli de fred,
la mort que sempre arriba tard,
la veu que mai ha dit perquè.
Com un ocell,
que no sap volar prop del cel,
mires el buit que ahir era el nostre destí,
no vull que tornes demá com una venjança,
escolta l’antiga cançó de bella esperança.
La nit vindrá,
i tu estaràs ja tant lluny,
com un vaixell que fuig per les aigües del sud.
Jo esperaré que tornes prompte al meu costat,
la veu que m’acoste demà,
el cant que serà el meu alè.
Una cançó,
paraules al vent que se’n va,
tot el que tinc es un vell paisatge trencat,
no vull que tornes demá com una venjança,
escolta l’antiga cançó de bella esperança.
Autor(es): Alfons Cervera,José Angel Murillo
