Cançó de bressol

Celdoni Fonoll

La mallerenga blava
repinta el freixe nu,
i la cua llarga
es gronxa per ningú;
als camps la fredeluga
no troba el fred tan dur
ni tan tristes les albes
si el vent bufa per tu.

Dos pits-roigs es barallen
damunt el roig d'un camp
mentre els crema la posta
amb el seu foc d'aram;
uns tallarols s'ho miren
des de l'esbarzeram
i hi piquen el que troben
per portar-te'n un gram.

La cuereta d'aigua
grogueja als rierols
i els mosquiters s'ajoquen
per somiar tots sols.
A tenebra florida,
xibeques i mussols
et duen, per joguina,
els millors ratinyols.