Cancó de bressol per al nin interior
Quan per fi
ve la nit
i el somni s'atansa
i pots dormir entre randes de cotó fi.
Dins el llit,
adormit,
se'n va la recança
i pots sentir que no has de mester fingir.
Dins la son
comença el viatge;
que el camí no acaba mai perquè és infinit.
El confit
més petit.
El que més m'agrada
fa més dolç el camí.
Dolç el camí
i puc sentir que és més fàcil seguir aquest camí
si tu ets amb mi.
Si tu ets amb mi
el confit més petit fa el meu somni bonic
una altra nit.
