Cançó de la fi de l'estiu
Es fa pàl·lid el xuclet
de la noia jove i bruna.
Ha arribat el temps de fred
i ja no fa el ple la lluna.
Plora sa mala fortuna,
plora l'adéu del xiquet
que al seu cor hi va fer niu
per volar passat l'estiu.
Si era un clavell el beset,
és pètal marcit, l'engruna.
Es pon el sol a pleret,
i la noia jove i bruna
plora l'amor que s'enruna;
té a la trena el llaç desfet.
El jardí del bes furtiu
és ara un terreny aspriu.
A la plaça del ballet
l'envelat és una duna.
Si ella tenia un secret,
ara és com l'altra i com l'una.
No hi ha a la plata cap pruna,
castanyes i un panellet.
Plou rovell als camps d'estiu,
una fulla cau al riu.
Autor(es): Amat Baró,Jordi Gasion
