Cançó de la son
Son tinc son, quina son que fa
Són les deu, he d'anar a sopar. La família mala cara, quina pena
tots somriuen, bon senyal!
Un petó a cada galta
la traïció de l'Iscariot
vine d'hora tots em diuen
doncs es sopa i tots de cop.
Sopa freda, peix glaçat
pa ressec, vi no en queda.
Ja estic tip, no en vull més
quedo amb gana, què hi farem!
El meu pare un sermó
un petó a la meva mare
bona nit, dic amb cautela
com si me n'anés cap al llit.
Tothom ja dorm, ningú diu res
i jo me'n vaig, fent el desentès.
Un vent fred em besa el rostre
de la quietud de la nit, tant sols sento el soroll
del trepitjar dels meus peus
i un gos que de tant en tant borda. Tasca fosca, vinet negre
a la família fa oblidar
la son que porto endarrerida
els amics la faran passar.
Penes i alegries, el vi les fa vomitar
entremig de vasos i "botelles" buides
i un gat que escolta les veus ronques i fosques
que només parlen quan és de nit.
Fora ens fan de la taverna
la xerrada s'ha acabat!
Son tinc son, el vi quina son fa!
Són les cinc, i ja es torna a fer clar.......
Autor(es): Josep Maria Francino,Billy Vancells
