Cançó de Sant Joan
El sol ja s'ha posat
el gran barret de palla
i comença a baixar
pel camí d'Igualada.
La terra ja s'ha fet
la flonja trena rossa
i ha endreçat el graner
i el racó de les golfes.
El sol ja ha davallat
i arriba xano xano
a la plana dels blats
on fressegen els carros.
La terra ja li té
pujols de selva seca
al bell mig dels carrers
esquitxats d'orenetes.
El sol ja encén el cor
de l'àvida fogata
i somriu com un noi
que ha trobat l'estimada.
La terra ja es desfà
la trena de la flama
i s'aixeca del pla
amb la sang excitada.
El sol ja s'ha donat
i jeu damunt la terra
amb els ulls embruixats
i la lluna en el sexe.
La terra ja li don
les últimes ginestes
i somriu pel nou món
que ja neix a les eres.
I el sol ja va marxant
amb un corní a la boca
i el barret socarrat,
pel camí de Guissona.
Autor(es): Miquel Desclot,Celdoni Fonoll
