Cançó d'un intrument oblidat
I ara qui em farà sonar, animant cada dinar.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha trencat.
I ara qui em farà sonar, animant cada compàs.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha aturat.
Ens vam prometre que sempre ens tocaríem,
que el vent ompliria les nostres vides.
Ens vam prometre que sempre caminaríem.
Però hi ha promeses que no es compleixen mai.
Ens vam prometre que no ens deixaríem,
que sempre ens podríem bufar.
Ens vam prometre que no s’acabaria.
Però hi ha promeses que no es poden complir.
I ara qui em farà sonar, animant cada sopar.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha trencat.
I ara qui em farà sonar, animant cada compàs.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha aturat.
Ens vam prometre una vida d’artistes,
que a l’esquena em duries carregat.
Ens vam prometre fer per sempre màgia.
Però hi ha promeses que no es compleixen mai.
Ens vam prometre un al costat de l’altre,
que a l’acabar ens llevaríem el barret.
Ens vam prometre que ens escoltaríem.
Però hi ha promeses que no es poden complir.
I ara qui em farà sonar, animant cada dinar.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha trencat.
I ara qui em farà sonar, animant cada compàs.
I ara qui em farà sonar donant vida a aquest cor que sembla que s’ha aturat.
Autor(es): ESiR
