Cançó per a l'Àlex
Per a tu que has tingut la sort
de néixer més viu que mort
vull cantar-te a cau d'orella.
Demanaré al vent i al mar
que et deixin caminar en pau
per fer la teva drecera.
Poeta, parla d'amor, poeta,
fes que la teva veu
sigui la meva veu
i amb un crit ben fort et vull dir:
Poeta, no callis mai, poeta,
mulla la ploma al cor
i omple-la bé d'amor.
La vida omples amb uns mots
per a aquells que neixen sords
o amb l'ànima aturada.
Parlant d'amor o de mort
fas que els més bonics records
siguin vius altra vegada.
I quan a la fi del camí
ens topem amb el destí
tots tenim el que ens depara.
I sense poder triar
tot el mortal se'ns en va
i a tu et queden les paraules.
Autor(es): Pep Picas
