Cantic d'amor

Josep Tero

Tant és l'amor i tant em vivifica,
i té ja tanta força el seu lligam,
que tot el mal que el meu país sofria
a mi es tornava el mal més penetrant.
Ah, la devastació inexhaurible
la bondat servil de gos esclau!
l lladre que s'instal·la a cada casa
amb mansuetud i disfressa de xai,
i el germà a la presó, sota tortura,
i el vessament estèril de la sang!
Tot el vostre dolor m'és la consciència
on jo veig créixer tot el meu esglai:
La mort d'ahir, la mort d'avui, i encara
totes les morts que a poc a poc vindran.
Car tant de cops he dat la meva vida
i en tantes vides m'he vist encalçat
per ombres d'home esdevingues odi,
que ara només en l'amor em complac.
I no vull viure més i no podia
viure i morí tan sols per estimar
i així salvar la més alta esperança
del meu país a viure en llibertat.