Caps plens de boira
Pensant en una petita plaça
Perdut en el cor d'una gran ciutat
Alço el meu cap
Cel de gratacels
Seguim jugant amb la mort
Mentre el planeta es va cremant
Potser aviat quedarem sols
Si seguim exterminant
Caps plens de boira, som àngels de destrucció
Ah quins caps tots plens de boira, àngels de desolació.
I els homes riuen, ploren, guanyen, lluiten, s'arrosseguen
Paguen, compren, cremen, maten, desitgen, progressen,
Però immòbils, segueixen destruint…
Sí, una estrella que cau:
Galàxia que s'acaba
Aquesta és la meva cançó
Cara de nena plena de pons d'ull
Gent tirada sense sostre,
Gent buscant un amic
I uns tenen tant , altres tan poc
I el que poc té, vol tenir tant
Caps plens de boira, som àngels de destrucció
Ah quins caps tots plens de boira, àngels de desolació
Encara el món pateix de fam i de l'aire feu espessa boira
No marxarà amb la llum del sol que brillarà encara amb força
Quan un dia esclati l'hora
De tenyir-ho tot de sang
Caps plens de boira, som àngels de destrucció
Caps plens de boira, a la vora de l'estimbat
