Caramelets d'agüelo

Ovidi Twins

Com caramelets d'agüelo a la geniva pegats. Llepolies a la llengua, la saliva ve i va. Les perles són ensucrades, els fruits són almivarats. Moments fugaços de glòria, bancs de pedra escalonats.
Café'n'llet, piktol·lí i respiräll. Gominoles, regalícies, no estan mal. El millor dels somriures desdentats té de tots l'alenar més mentolat. Café'n'llet, piktol·lí i respiräll. Gominoles, regalícies, no estan mal.
La gorra de pana vella calfa els pelats del cap. En la plaça del teu poble guarden secrets oblidats. I pels racons dels carrers amb gaiatos van furgant els tresors reconfitats dels papers més rebregats.
Café'n'llet, piktol·lí i respiräll...
A la punta de la llengua tinc el vostre món rodant. Tot el que és nou ja és antic, el que brilla està gastat. Calentets a la butxaca, els sabors van esperant que els destape una mà: el moment més important.
Mmmmmm... Aaahhh...