Cara o creu
Hi ha un lloc per tu
aquí al meu costat.
Es fet de roca i pols,
d'aire i pedra
i pedra i aire i temps.
Hi ha un lloc per tu
aquí al meu costat.
Té ben bé la nostra forma:
de columna, de caverna,
de l'aire que l'envolta.
No hi falta Llum.
Tu i jo
som com la roca i l'aire del cingle:
no ens fa por caure.
Fem-nos forts aquí dalt tu i jo!
Siguem l'un per l'altre!
-L'aire i la roca d'un cingle,
què són l'un per l'altre?
-Companys d'eternitat,
de jocs de nens,
cara o creu.
Cadascun deixa fer l'altre,
a cap d'ells
li ve de sis mil anys.
¡Sempre han estat junts
i ara s'adonen
que no són res l'un sense l'altra!
Quan plou, bé es mullen, ambdós.
Quan l'aire vol córrer, lluny,
li cal passar-li per sobre.
L'aire hi vol entrar,
ella hi posa fre.
Però ell sabrà trobar
la menor escletxa en la roca
i allà amunt, en les altures,
potser l'Amor
ha sabut trobar-hi un lloc...
En la minúscula intimitat
de la caverna de l'escarabat.
Enmig de tota la força de la Terra
i de tot el temps de l'Aire.
Allà,
hi ha una escletxa.
Trobem-nos allà!
Autor(es): Orna
