Cari
Sangüangueta,
vinga i mou el teu culet fora del llit.
Ja són les tres,
duc cridant-te des de les onze del matí.
Tu eres tot lo que jo sempre he volgut,
i tu formes part de mi.
Ja saps que estic fotuda,
així que Cari, no em trenquis el cor.
Vinga, Cari, no em trenquis el cor.
No em trenquis el cor.
Les cinc de la nit,
haurem d’eixir del bar abans que comenci a clarejar
La Marina és nostra,
la xaranga segueix tocant
i tu tornes a ballar.
Tu eres tot lo que jo sempre he volgut,
i tu formes part de mi.
Ja saps que estic fotuda,
així que Cari, no em trenquis el cor.
Vinga, Cari, no em trenquis el cor.
No em trenquis el cor.
Tu eres tot lo que jo sempre he volgut,
tu ja formes part de mi.
Ja saps que estic fotuda,
així que Cari, no em trenquis el cor.
Vinga, Cari, no em trenquis el cor.
No em trenquis el cor.
No em trenquis el cor.
Autor(es): David Lowery
