Carícies de melmelada
El desig que em vas deixar tastar, vaig trobar dolç enmig la mar i en l’oceà els teus ulls
No tinc nord me’l vas robar en la deriva del teu nom
I per les nits fa massa fred buscant camins cap al teu foc
Tota mar té el seu encant, però em veig petit entre els teus dits
Sé que en la mar hi ha molts camins en la conquesta del teu cor.
Més amb menys o tot o res, carícies de melmelada
Dolç, salat, calent o fred, m’enxampes amb la mirada
Sóc un nàufrag d’aquest món, vell pirata de la mar,
obre el far i encén el cor, poso rumb cap a l teu cor
Autor(es): Gerard Domingo Blanch
