Carnaval
Carnaval a Rio, festa goig i descontrol,
màscares, disfresses, tots ballen ritmes de samba.
Per uns dies el país de la felicitat,
la tristesa està amagada sota la careta.
A tota Cendrereta li arriba la mitjanit
i a tot brasiler li arriba el dimecres de cendra.
Ha quedat prohibit anar vestit de llibertat,
és obligatòria la màscara de l'obediència.
Ells venen diaris que no poden llegir,
ells han cosit robes que mai podran vestir,
ells netegen cotxes que mai podran ser seus,
alcen edificis que mai habitaran.
Són la flexibilitat
són les mans competitives
són la globalització
i les corbes de beneficis.
La mort d'un nen "da rua" està en mans de la voluntat
d'aquells que primer disparen i després pregunten.
És la guerra entre la pobresa i els qui l'han creat
i que ara volen amagar-la amb caretes de plom.
Fan falta braços barats per produir barat,
i braços que baixen altres que s'han alçat massa,
són les lleis d'aquesta nova colonització
i Brasil ven al poble que l'ha construït.
"Somos restos vagando por becos, rodovias,
com a immensidao dos povos noite e dia,
num país que reina a utopia
de um coraçao de eterna galhardia"
Són la flexibilitat
són les mans competitives
són la globalització
i les corbes de beneficis.
Autor(es): Alabaix
