Carreronet

Franca Masu

De la mia minyonia, carreronet,
quanta mai anys t'he portat al cor,
així com t'he deixat... Eres pobret
ma a la tardeta te vestives de or,
de or, de veus, cançons i llumeretes,
de plor de minyonetes i de risetes.
Me só gitat pel món per me fer home,
só tornat ple de anys i estraquitud;
a lluny de tu, carreronet estret,
lo goig de la vida havia perdut!
Tot és com a primer: a la tardeta
lo sol te visti de or i de arrecades;
los nígrils se consiguin; Llucieta
fa sempre les sues llongues xatxarades;
la gata li salpa el peix de la griella
i bruja el sofregit a la paella.
Tot és com a primer; sol una vella
sense més aconhort i ni salut
no habita més al meu carreronet:
me volia aguardar... ma no ha pog