Carta a Donosti
Greus cants t'envidriaran
amb fals insults, motiu d'escarn
al capdavall és trist que els mots en sí
ens treguin profit d'un ben entès
del tot més que confús
doncs fi al cap és molt injust
donar lliçons, quan ja em mal après, mmm...
Grisolda, Grisolda
quins reguitzells de vesc
Grisolda, Grisolda
tots els meus escrits et són udols
ben lluny, lluny de tu em desfaig , tot se'm fa un nus
com un avi desvetllat traït d'infart per desencants
que d'una embòlia jeu malalt
Jeu absort, absort...
L'ara es mou, sembla un presagi eunuc?
Confiscat per parts, pel gemec d'un mut
condemnat a mort, o a cent anys si hi ha sort
dins un nou epíleg llosc,
tot s'hi escau mesquí
annexe al dors..
tu almenys tens, tot el meu cor encès per tu...
tu almenys tens...
Tints florits d'arboç,
com crims d'un riu trist, febril ansiós
un jou cru deixat estar per un ferm recel d'ahir
en el llibre dels deu càstigs s'hi veu
un elogi d'algú
un trau fet en un ivori
ebri fins el fons, ebri fins el fons
Grisolda, Grisolda...
