Carta als nostres pares
No tenim cap il·lusió
no tenim cap esperança
per això som perillosos
s'han acabat les nits tranquil·les
escoltem cada nit als telenotícies
declaracions comentaris anomenats informació objectiva
ja n'hi ha prou ara ens toca parlar a nosaltres
Som la generació dels 400€
del programes d'ocupació del treball flexible
i de la humiliació, som la generació que tanquen a escoles
intentant inculcar-nos prejudicis luxúria i mentida
som conillets provocats per antidisturbis i policies secrets
Cossos especials i agents de democràcia militaritzada
som els ferits de les marxes d'estudiants, dels caps xafats contra l'asfalt
que ens trepitgen la dignitat sota les seves botes
i els de cares matxacades a cops de puny
Morirem prematurament
morirem prematurament
morirem prematurament
Perquè no estem d'acord amb les seves lleis
som els que arrosseguem judicis durant anys
som els que cremem els seus banc i enfrontant-nos a la policia
destruïm la pau social de la indignitat
i seguim il·luminant nits fredes
embrutant parets amb consignes que no podeu entendre
Pegueu-nos tireu-nos boles de goma i gasos lacrimògens i apunteu-nos amb les vostres pistoles, o dispareu potser, seguiu profanant les nostres víctimes
No som encaputxats, ni coneguts-desconeguts
som molts i estem furiosos perquè sabem que no s'ens tindrà en compte
nomes volem que no ens critiqueu, sense entendre
que no ens apunteu, abans de veure'ns
no ens censureu, abans de que parlem, que no ens mateu
Som els vostres fills,
nets, veïns i amics,
som la societat que heu creat.
Som el resultat de generacions de indiferència, passotisme i d'apatia
Ara cremem perquè no ens cremin
i trenquem perquè no ens trenquin
