Cartes
Un instant sobra per recordar.
Altra carta buida
entra a casa per baix.
Jo no sé quantes més vindran.
Si és que em sents parlar
no oblides tot allò que vam trobar.
Quan les paraules ja no naixen
amb la forma que somniàvem
no és bastant que escrigues.
Viuré buscant una altra llar.
Una veu que no em detindrà.
Veig els dies córrer molt més enllà.
I ara, sé que no vull creure en una mà
si no sé on estàs.
Un instant. Dos són l'eternitat.
No cal que insistesca
o torne a veure't passar.
Dins del full falses veritats.
Una carta en blanc
seria el gran futur que ens han guardat.
Quan les paraules ja no naixen
amb la forma que somniàvem,
quantes coses que no hem de contar.
I ara ves i crida a l'aire,
mou muntanyes,
fes que la tempesta amaine.
No és bastant que escrigues.
Viu buscant una altra llar.
Una veu que no em detindrà.
Veig els dies córrer molt més enllà.
I ara, sé que no vull creure en una mà
si no sé on estàs,
si no sé a qui estimar.
Sent les mentides al meu cap.
Comença la lluita.
No em podràs emportar,
La tinta s'ofega enmig la mar.
Dins de l'aigua
naden núvols de cotó.
Un llarg viatge.
Un altre lloc.
Tot es queda en calma.
Mire amb desesperació.
Cartes d'un nou engany.
Una veu que no em detindrà.
Veig els dies córrer molt més enllà.
I ara, sé que no vull creure en una mà
si no sé on estàs.
Autor(es): Guillem Bolufer
