Casa pagesa
Volguda casa pagesa
plaent com una escocesa,
oberta com una mà,
com una mà sempre estesa
que convida a reposar.
Com l'herba de foravila,
ets l'amor del soleiet.
Tens una jove pubila,
i una padrina que fila,
i aigua que apaga la set.
Ta xalesta emparralada
acull tothom amatent;
tens per tots bona arribada,
i una cadira cordada
on passar-se el cansament.
Tens davant una perera
rica d'esplets exquisits,
i al costat una figuera
que revolten per Sant Pere
els infants enllepolits.
Filats fusada a fusada
tens dins la caixa tancada
llençols nets de bona olor
- la que els dona la bugada
quan els pren la morenor.-
Tens estormies de figues,
tens pa damunt el raol,
tens oronelles amigues,
i ets rosa com ses espigues
granades al bes del sol.
I com joia heretada
del bon temps de l'avior,
una estrella mostrejada
ta paret blanca forada
i tal lar dóna claror.
Benhaja ta senzillesa
i aqueix noble confiar
que em té l'ànima corpresa,
volguda casa pagesa,
oberta com una mà!
Autor(es): Maria Antònia Salvà,Pep Toni Ferrer