Cases de cartó
Que trista sona la pluja sota un sostre de cartó
que trist sona el despertar en una casa ambulant, en un niu de formigó
Que trist ser inexistent, que trist no ser ni oblidat
que infeliç el dia de hui, una còpia del d'ahir
lluitant per a subsistir en un món sense demà
Així és el viure dels ningú
una jornada ací en el Sud
un dia més enllà del mur.
Que lluny passa l'esperança a les cases de cartó
que dur és de suportar el càrrec del sofriment en els carrers sense sol
Que trist és no tenir veu, que trist és no tenir nom
que trist no poder somiar perquè el somni fa més mal
quan te'l vols imaginar, quan ix per televisió
Així és el viure dels ningú
una jornada ací en el Sud
un dia més enllà del mur.
Així és el rostre de la fam
la lluita per la dignitat
un dia més, un nou combat.
