Caterina de Lió
Sota el pont de Lió
una dama hi rentava.
No es una dama, no:
Caterina hi rentava
Odó, sota el pont de Lió.
Passaren tres galans
tots tres la saludaren.
Ja en diu el més grandet:
- Ai, quina gentil dama,
Odó, sota el pont de Lió.
I el mes petit digué:
- No digueu re' a la dama,
que si tingués marit,
seria castigada.
La sogra n'era a prop,
que tot s'ho escoltava.
Ja ha cridat el seu fill
en un camp que llaurava.
- Calleu, mare, calleu,
deixeu que arribe a casa.
Quan és a mig carrer,
Caterina encontrava.
L'agafa per un braç,
li venta bastonada.
De tantes que li ha dat,
per morta l'ha deixada.
- Valga'm Déu, Caterina
com n'ets tan delicada.
I allà sota del llit
la sang l'hi remullava.
- Valga'm Déu, Caterina
quin metge vols tu, ara?
- El metge que jo vull
és el toc de campana.
- Valga'm Déu, Caterina
quin testament fas ara?
- El meu marit penjat,
i ma sogra cremada.
Autor(es): Popular
