Cavalls salvatges
Fa molt anys
en una terra mar enllà,
vivíem contents,
no passàvem fam.
Fa uns quants anys,
des de països molt llunyans,
creuant el gran blau,
buscant molts de guanys.
Ja no sé quantes llunes han passat,
no recordo el què és viure en llibertat.
Ploma al vent, crit guerrer,
cares pintades amb el fang,
ploma al vent, crit guerrer,
somnis de llibertat.
Fa pocs anys,
en terres allà on es pon el sol,
un poble molt valent,
plora el seu dol.
I ara ja
hem perdut el nord,
un poble a la reserva
ja és mort.
